CAT. Lleure cap a Grècia estem desenvolupant el nostre projecte al camp de Skaramagas. El camp conta aproximadament amb 3500 persones que provenen d'origens molt diversos, malgrat compartir la necessitat d'exiliar-se per fugir de la violència.
Durant la nostra estada, parlant i escoltant a la gent, hem descobert les diferents ètnies que conviuen al camp. Aquesta varietat d'origens crea conflicte entre els habitants del camp i provoca que sigui difícil gestionar la convivència.
Al camp hi ha persones que són d'Afganistan, Iran, Iraq, Kurdistan, Pakistan, Palestina i Síria. Fruit d'aquesta varietat, els habitants de Skaramagas parlen diferents idiomes.
L'àrab es parla a gairebé tots els països musulmans, com Síria, Jordània i Iraq. També a d'altres països com Egipte Tuníssia i Marroc (evidentment, amb dialectes i infinitat de variants).
Després, una altra llengua molt present a Skaramagas és el farsi (és l'idioma conegut com "persa"), que es parla a Afganistan, Iran, zones d'Iraq o Pakistan. També, en menor mesura, al camp hi ha parlants de urdu, llengua de Pakistan o Índia. A part, també es parla kurd, idioma de la zona coneguda com el Kurdistan, territori que engloba parts de Síria, Iraq i Turquia.
A banda de la varietat de llengües, també al camp hi ha una important presència de persones iaziris, ètnia milenària preminentment de la zona nord d'Iraq. No són musulmans i van patir un genocidi per part de ISIS, tal i com vam explicar al post sobre la Nadia Murad. És a dir, Skaramagas no només té diversitat lingüística, sinó també cultural i religiosa.
Aquesta realitat dificulta l'enteniment i convivència entre els habitants del camp, però alhora també crea un mosaic de cultures i llengües molt enriquidor.
Equip de Lleure cap a Grècia
MULTICULTURALIDAD
CAST. Desde Lleure cap a Grècia desarrollamos
nuestro proyecto en el campo de Skaramagas. El campo cuenta aproximadamente con
3500 personas que provienen de orígenes muy diversos a pesar de compartir la
necesidad de exiliarse para huir de la violencia.
Durante nuestra estancia, hablando y
escuchando a la gente, hemos descubierto las diferentes etnias que conviven en
el campo. Esta variedad de orígenes crea conflictos entre los habitantes del
campo y provoca que sea difícil gestionar la convivencia.
En el campo hay personas que son de Afganistán,
Irán, Iraq, Kurdistán, Paquistán, Palestina y Siria. Fruto de esta variedad,
los habitantes de Skaramagas hablan diferentes idiomas.
El árabe se habla casi en todos los países musulmanes
como Siria, Jordania e Iraq. También en otros países como Egipto, Túnez y
Marruecos (evidentemente, con dialectos y infinidad de variantes).
Otra lengua muy presente en Skaramagas es el
farsi (idioma conocido como “persa”), que se habla en Afganistán, Irán, zonas
de Iraq o Paquistán. En menor medida, también encontramos en el campo hablantes
de urdu, lengua de Pakistán o India. A parte también se habla kurdo, idioma de
la zona conocida como el Kurdistán, territorio que engloba partes de Siria,
Iraq y Turquía.
A parte de la variedad de lenguas, también
hay una importante presencia de personas yazidís, etnia milenaria proveniente
de la zona norte de Iraq. No son musulmanes y sufrieron un genocidio por parte
de ISIS, tal y como explicamos en el post sobre Nadia Murad. Es decir,
Skaramagas no solo tiene diversidad lingüística, sino también cultural y
religiosa.
Esta realidad dificulta el entendimiento y convivencia entre los
habitantes del campo, pero a la vez
también crea un mosaico de culturas y lenguas muy enriquecedor.
Equipo de Lleure cap a Grècia.